Frases inolvidables de pel·lícula

Recordeu aquell diàleg que van mantenir Humprey Bogart i la Ingrid Bergman a Casablanca??

Humphrey Bogart: "Si ese avión deja el suelo y tú no estás en él, te arrepentirás. Quizá no hoy, quizá no mañana, pero pronto y por el resto de tu vida.
Ingrid Bergman: "¿Pero qué pasará con nosotros?.
Humphrey Bogart: "Siempre nos quedará París".

Si se us acudeixen altres frases mítiques del cinema les podeu anar escrivint. Estic fent un recopil·latori.

[@more@]



1 comentari

En Mamuk endevina el teu pensament

En Mamuk és un mag que endevina el teu pensament.

Té trampa 😛 !! Si la descobriu ja me la direu 😉 !!

[@more@]



1 comentari

PENSA EN TARONJA, i que no t’eXpremin!!

Aquest és el lema de molts joves investigadors per tal de reivindicar el tractament que rep la recerca per part de les Administracions i de les Institucions, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i especialment ens preocupa la situació dels becaris de recerca i altre personal col.laborador: manca de seguretat social, sense dret a l’atur o jubilació, manca de permisos de baixa per malaltia o maternitat, sense vacances reconegudes, sous baixos i futur molt incert, i aquesta situació es pot allargar fins i tot anys després d’obtenir el títol de doctor.

Ahir, aquest col·lectiu es va manifestar davant la Porta del Sol a Madrid. Entre altres coses es va repartir suc de taronja acabat de fer i per què?? Doncs, molts d’ells per les seves precàries condicions laborals s’hi senten identificats.

ALGUNES NOTÍCIES:

  • EL PERIÒDICO

Los becarios de investigación piden en Madrid contratos y que el Gobierno cumpla sus promesas

   
 

agencias

Madrid. — Cientos de becarios de investigación –cerca de un millar según los organizadores y unos 400 según la policía– se han manifestado en la Puerta del Sol de Madrid para pedir al Gobierno que convierta sus becas en contratos y que cumpla sus promesas electorales de aumentar el gasto en investigación un 25% anual y de incluirles en el Régimen General de la Seguridad Social.

Vestidos con camisetas naranjas y sentados en el suelo exprimiendo naranjas para hacer zumo, en representación de su trabajo diario, los becarios llegados de todas partes de España han recordado al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, que son trabajadores y que la investigación necesita inversión.

Trabajo en el extranjero

Varios de los becarios se pasearon en una patera de papel como si fueran a emigrar a otros países donde se les considera trabajadores. En el barco se leía: “Con becas patateras, nos vamos en patera”; “Científicos sin contrato, emigrantes para rato”; o “La ciencia como Marco, se va de España en barco”.

Los becarios temen que el Gobierno siga invirtiendo en investigación militar y no aumente el presupuesto en investigación civil. "El presupuesto del CSIC es inferior al del año pasado y no hay partidas para incluirnos en la Seguridad Social", según ha denunciado uno de los portavoces de la Federación de Jóvenes Investigadores, Antonio Caballero

  • EL MUNDO

LEMAS COMO ‘ZAPATERO, ¿DÓNDE ESTÁ EL DINERO?’
Los becarios de investigación se manifiestan para pedir contratos

‘El presupuesto del CSIC es inferior al del año pasado y no hay partidas para incluirnos en la Seguridad Social’, denunció uno de los manifestantes

EUROPA PRESS

Tres de los manifestantes. (EFE)
Tres de los manifestantes. (EFE)
NOTICIAS RELACIONADAS

MADRID.- Cientos de becarios de investigación -cerca de un millar según los organizadores y unos 400 según la Policía- se han manifestado en la Puerta del Sol de Madrid para pedir al Gobierno que convierta sus becas en contratos y que cumpla sus promesas electorales de aumentar el gasto en investigación un 25% y de incluirles en el Régimen General de la Seguridad Social.

Vestidos con camisetas naranjas y sentados en el suelo exprimiendo naranjas para hacer zumo, en representación de su trabajo diario, los becarios, llegados de todas partes de España, recordaron al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, que son trabajadores y que la investigación necesita inversión.

Varios de los becarios se pasearon en una patera de papel como si fueran a emigrar a otros países donde se les considera trabajadores. En el barco se leía: ‘Con becas patateras, nos vamos en patera’; ‘Científicos sin contrato, emigrantes para rato’; o ‘La ciencia como Marco, se va de España en barco’.

Cantaron lemas como ‘Pinocho y Zapatero, el mismo carpintero’; ‘Investigar es trabajar’; ‘Somos currantes, no simples estudiantes’; ‘Menos becarios y más salarios’; ‘Con esta beca no pago la hipoteca’; ‘Zapatero ¿dónde está el dinero?’.

Uno de los portavoces de la Federación de Jóvenes Investigadores, Antonio Caballero, explicó que en la última convocatoria de becas para el próximo año, el Gobierno no ha cumplido su compromiso electoral de convertir las becas de tercer y cuarto año en contratos, porque siguen siendo becas. "Las conversaciones son fluidas, pero no hacen nada más, no hay gestos y queremos señales ya’", dijo Caballero.

Los becarios, o ‘precarios’ como se autodenominan, temen que el Gobierno siga invirtiendo en investigación militar y no aumente el presupuesto en investigación civil el 25% que prometió. "El presupuesto del CSIC es inferior al del año pasado y no hay partidas para incluirnos en la Seguridad Social", denunció Caballero. En esta línea, los becarios ‘exprimidos’ portaban pancartas con lemas como ‘I+D militar no. Ciencia: 100% civil, 0% militar’.

Finalmente, leyeron un manifiesto para pedir contratos al Ministerio de Educación y Ciencia y terminaron la concentración al ritmo de tambores y bongos, cantando al presidente del Gobierno: ‘Si no reacciona Zapatero, me voy al extranjero’.

[@more@]



1 comentari

Ets freaky??

Alguna vegada us han dit que sou freakys i ho voleu comprovar. Feu el "friki test" i a veure quin resultat obteniu.

Jo l’he fet i he obtingut 22.48521% – Friky. Estic preocupadíssima!!

Faré una llista amb el menys i el més freaky!! Animeu-vos i envieu-me els resultats!!

[@more@]

3s comentaris

Preguntes sense resposta??

Què és la vida? Què és la llibertat? Què és l’amor? Què és la filosofia? Què és el temps? Què és la felicitat? Existeixen preguntes sense resposta?  El silenci és un càstig o un privilegi? L’amor és la vida o és la mort?

Per què hi ha preguntes idiotes i preguntes interessants? Una pregunta per sí mateixa ja no és interessant?

És necessari que existeixi la mentida? Teniu alguna resposta??

Quan vaig estudiar filosofia a l’Institut, em vaig quedar sorpresa quan Kant resumia les preguntes fonamentals de la filosofia, de la forma següent:

«El camp de la filosofia es redueix a aquestes tres qüestions: què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? Totes elles es resumeixen en una: què es l’home?» (Crítica de la raó pura). 

Mai he aconseguit resumir les meves preguntes en tan poques línies.

Ara m’estic llegint un llibre de Pablo Neruda, "Libro de preguntas" i us l’aconsello. Algunes preguntes que hi apareixen:

Si he muerto y no me he dado cuenta
a quién le pregunto la hora?

Qué guardas bajo tu joroba?
dijo un camello a una tortuga.

Y la tortuga preguntó:
Qué conversas con las naranjas?

Tiene más hojas un peral
que Buscando el Tiempo Perdido?

Por qué se suicidan las hojas
cuando se sienten amarillas?

Es paz la paz de la paloma?

Cuántas preguntas tiene un gato?

Las lágrimas que no se lloran
esperan en pequeños lagos?

O serán ríos invisibles
que corren hacia la tristeza?

[@more@]

2s comentaris

Juguem ?? #2

Avui jugarem al go, un joc mil·lenari xinès que guanya qui aconsegueix més llibertat.  En la pel·lìcula "A Beautiful Mind", dirigida per Ron Howard, John Nash juga al go al jardí de la Universitat.

Què necessitem??

Tauler, pedres negres i blanques.

Jugadors: Dos.

Objectiu:
Tenir més pedres al tauler que l’adversari al final
de la partida.

Pel qui l’interessi aprofundir més en aquest joc us dono els enllaços següents:

– Història del go  http://casal.upc.es/~gofib/queesgo.html 

                                       http://ca.wikipedia.org/wiki/Go

Inici:
Inici La partida comença amb el tauler (go ban) buit.
Comencen les pedres negres.

Moviment:
Moviment Per torns, cada jugador posa una pedra en un punt buit. En cada punt només pot haver-hi una pedra. Un cop posades, les pedres no es mouen més en tota la partida. Una pedra o un grup de pedres del mateix color connectades per les línies del tauler tenen llibertat mentre estan connectades a punts buits per les línies del tauler.

Captura:
Quan un jugador deixa sense llibertat una o més pedres de l’adversari, és a dir, quan les encercla totalment, les captura i les treu del tauler. No es pot posar una pedra en un punt que no tingui llibertat, a no ser que fent-ho aconsegueixi capturar pedres de l’adversari.
Un cas especial: una pedra que acaba de fer una captura no pot ser recapturada en la jugada següent, però sí en jugades posteriors.
Es pot evitar una captura mitjançant la posició dels “dos ulls”.

Per començar a jugar:
Encara que el Go és un joc molt senzill, jugarlo és difícil. Per vèncer aquesta paradoxa, el millor és començar amb taulers petits: en lloc dels normals de 19×19 punts, es poden fer les primeres partides en taulers de 9×9 punts. Semblantment, en lloc de fer partides senceres, és més divertit començar a jugar amb un objectiu modest: guanya el primer jugador que fa una captura.
[@more@]

Comentaris tancats a Juguem ?? #2

Pels amants de les amanites

Ara que s’apropa l’època d’anar a plegar bolets, és imporatnt conèixer quins són comestibles i quins són verinosos.  Començarem amb la família de les amanites. Es diu que el Reig o l’amanita Caesaria té aquest nom perquè era el bolet preferit de l’emperador romà Claudi (sèrie de TV3 :"Jo, Claudi"). Es veu que la seva dona, aprofitant que li agradava aquest bolet, li va posar "amanita muscaria" perquè d’aquesta manera el seu fill Neró pogués governar.

* AMANITA MUSCARIA (NO COMESTIBLE!!)

Es un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental.

Com indica el seu nom, es pot confondre amb l’ou de reig. Les principals diferències són la presència de berrugues blanques sobre el capell del reig bord i el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig.

Es presenta a la tardor en boscos rics en humus, normalment en llocs més alts i freds que l’ou de reig

* AMANITA PHALOIDES (NO COMESTIBLE), o també coneguda amb el nom de "Farinera borda"

Per la seva toxicitat elevada i la seva freqüència en els nostres boscos, l’Amanita phalloides és el bolet més perillós, causant de la majoria d’intoxicacions mortals.

Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, si bé se’n poden trobar exemplars esgrogueïts i, fins i tot, gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc.
Es pot confondre amb algunes puagres de color verd (Russula), però aquestes no tenen ni anell ni volva. També amb alguns camperols (Psalliota), que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades o brunes.

* AMANITA CAESAREA (COMESTIBLE) o també anomenat REIG:

Amb la seva fesomia, típica de les amanites, amb el seu barret d’un color taronja viu, i les làmines, l’anell i el peu d’un bell groc de rovell d’ou i amb la volva blanca on s’embeina la part baixa del peu, aquest bolet és inconfusible. El seu desenvolupament és el típic d’aquesta mena de bolets: d’una forma juvenil, que ens recorda un ou (per això els bolets que es troben en aquest estadi se’n diuen ous de reig), emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s’obre i s’estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s’esquinça per la vora i cau formant el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu. El reig el podem trobar, per tant, en qualsevol de les seves formes intermèdies, que van des de l’"ou" fins al bolet fet i dret que pot arribar a fer uns 15 cm d’alçària. Surt sobretot a les suredes, però també en els boscos de roures i de castanyers, en altres de mixtos amb arbres caducifolis barrejats amb pins, per sota dels 1.000 m d’altitud, ja que no és gens amant del fred. És molt primerenc i es troba, a vegades, a partir del mes d’agost en indrets ben assaonats per les pluges d’estiu.La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible al primer cop d’ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l’existència de volva i l’aspecte d’aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies.

 

Per cert què dieu?

a) M’en vaig a buscar bolets.

b) M’en vaig a plegar bolets.

c) M’en vaig a caçar bolets.

[@more@]

3s comentaris

Premi Nobel Medicina

Richard Axel i Linda B. Buck, Nobel de Medicina pels seus treballs relacionats amb l’olfacte

Richard Axel i Linda B. Buck han estat guardonats per l’Acadèmia Sueca amb el Premi Nobel de Medicina 2004 pels seus descobriments sobre "receptors de l’olfacte i organització del sistema olfactiu".

Axel, nascut a Nova York al 1946, és investigador de l’Institut Mèdic Howard Hughes de la Universitat de Colúmbia. I Buck, nascuda al 1947 a Seattle, treballa a la Divisió de Ciència Bàsica del Centre Fred Hutchinson per a la Investigació del Càncer.

El guardó reconeix els treballs que tots dos han fet per aclarir el funcionament del sistema olfactiu i els principis bàsics que regeixen el reconeixement i la memòria olfactiva d’unes 10.000 olors diferents.

Axel i Buck van publicar al 1991 un treball conjunt en què descriuen una gran família d’un miler de gens, un 3% dels humans, que donen lloc al desenvolupament d’un número equivalent de receptors olfactius, situats en cèl·lules receptores olfactives, que ocupen una petita zona de la part superior de l’epiteli nasal. Posteriorment, els dos investigadors han seguit camins separats i han fet diversos estudis, a vegades paral·lels, sobre el sistema olfactiu.

Per més detalls consultar: http://nobelprize.org/medicine/laureates/2004/

Més endavant, us escriure  dades curioses sobre aquest estudi.

[@more@]

Comentaris tancats a Premi Nobel Medicina

Us agrada el cinema de ciència ficció??

Pels amants del cinema de ciència ficció us aconsello una pel·lícula Metròpolis dirigida el 1927 pel director alemany Fritz Lang.  En ple auge del llenguatge del cinema mut, aquesta extraordinària pel·lícula va canviar tota regla establerta i per establir en una ciència ficció que es trobava tot just en els seus inicis. Us en faig cinc cèntims..

Any 2026, les màquines ja no treballen per l’home sinó que és aquest qui es sotmet a elles. Un món, el de la ciutat de Metròpolis, on l’home no és ni un simple humà feliç de Huxley, sinó que és una massa gris de treballadors sense vida ni emoció. A la part superior de la ciutat viuen els privilegiats, un munt de poderosos que viuen a costa d’una societat obrera, quasi esclavitzada, habitant els subterranis, que treballa per a que les màquines dels privilegiats funcionin a la perfecció.

 

En aquest context, el fill d’un poderós, Freder coneixerà a una dona del món esclau, i amb ella, baixarà als inferns de Metròpolis, on descobrirà la terrible escissió social a la que han sotmès els del seu sector a la resta d’habitants. Un cop fet aquest descobriment intentarà acabar amb l’esclavitud de Metropolis, sense tenir en compte l’aparició del científic Rotwang creador d’un revolucionari i perillós robot.

 

Si pensem que la pel·lícula és de l’any 1927, podem traçar una línia que uneix  el discurs home -màquina   amb el que fou la Revolució Industrial, o de fet , el que podia haver estat la Revolució Industrial si hagués sortit bé. Un futur on quatre poderosos controlen les màquines que a la vegada controlen la resta de població.

 

L’any  passat a la UAB van fer un cicle de cinema i van passar aquesta pel·lícula. La veritat és que tant jo com els meus companys de professió: Ramon i Gerard, que són uns veritables “freakys” del cinema, ens va agradar moltíssim.

 

Altres tòpics que no s’han d’oblidar d’aquest gènere i que han marcat diferents èpoques són: 2001, una odissea de l’espai (1968), de Stanley Kubrick, la guerra de las galaxias, de George Lucas, i el clàssic  Blade runner (1982), de Ridley Scott (que l’altre dia comentava el nostre company de dip Llibert).

[@more@]

3s comentaris

Juguem??

Actualment, vivim molt estressats (a ningú li ve de nou, oi?).  Agendes saturades, horaris complicats, ….

Ens movem d’un lloc a l’altre amb una rapidesa i no parlem de quan ens posem al volant que sembla que l’esperit del Dr. Jekhill ens dominés.

Hem de fer un munt de coses en un temps rècord: treballar, estudiar, menjar,  dormir…. , però hi ha d’haver una mica de temps per divertir-nos, no?? Doncs, espero que amb els jocs que us aniré explicant ho feu, OK!!

He de reconèixer que des de la meva infantesa, he sigut una mica ludopata, en el bon sentit. De fet, potser aquest fet ha estat el causant d’aquesta afició per les matemàtiques i especialment per la probabilitat.

Començarem per un joc que vaig aprendre al Fòrum, l’AUALÉ. Prové de l’Àfrica i el més curiós és que per guanyar has d’ajudar a l’adversari.

* Què necessitem??

Tauler (dividit en dos camps de sis forats), 48 llavors

*Jugadors: Dos.

*Objectiu:
Haver collit més llavors que l’adversari al final de la partida

*Inici:
Es col·loquen quatre llavors a cada forat.
Es tria a sorts qui comença.

*Moviment:
Per torns, cada jugador agafa totes les llavors d’un dels sis forats del seu camp (els sis forats que té davant) i les sembra, és a dir, les col·loca d’una en una cap a la dreta als forats següents del que ha buidat; si sembra des d’un forat on hi ha dotze llavors o més no pot deixar cap llavor en el forat de partida.

Hi ha una jugada especial anomenada donar menjar: quan un jugador no té cap llavor al seu camp, l’altre, d’entre les jugades possibles n’ha de triar una que permeti la sembra al camp adversari.

*Captura:
Quan l’última llavor cau en un forat del camp adversari (els sis que l’adversari té davant) i en aquest forat hi ha, després de la sembra, dues o tres llavors, el jugador que ha sembrat les cull i se les queda, i passa això mateix amb tots els forats anteriors i consecutius, si compleixen les mateixes condicions. Un jugador no pot fer una sembra que deixi l’adversari sense llavors.

*Final:
Final La partida acaba quan no queden llavors al tauler o quan en queden tan poques que cap jugador les podrà capturar

[@more@]

2s comentaris